Els peixos són éssers vius. Funcionen igual que nosaltres?

Un cop ja fetes diverses observacions referents més a l'aspecte físic i al que podem veure a simple vista, hem decidit endinsar-nos en les funcions vitals. Farem una ullada més general de el regne animal dels peixos.

Partint de la premissa que els peixos són éssers vius, sabem que han de realitzar les diferents funcions vitals. Tot i així, volem esbrinar de quina manera les duen a terme i comparar-les amb les dels éssers humans perquè creiem que hi ha diversos factors que poden influir-hi (medi on viuen, estructura física, etc.).

Nutrició:

Pel que fa als òrgans que intervenen en el procés de nutrició dels peixos, veiem que la majoria són equiparables als dels mamífers o, en concret, als dels éssers humans, exercint la mateixa funció. Tot i així, hi ha algunes excepcions que expliquem a continuació.

• Alimentació: la majoria dels peixos són carnívors perquè s'alimenten d'altres animals aquàtics (invertebrats, crustacis, mol·luscs, etc.) però també en podem trobar d'omnívors o herbívors. Els peixos són heteròtrofs perquè obtenen el carboni i l'energia a partir dels carbohidrats i dels greixos, el nitrogen a partir dels vegetals d'on també extreuen les proteïnes i les sals minerals de la mateixa aigua.
• Respiració: els peixos realitzen la funció respiratòria mitjançant la boca i les brànquies. Aquestes són unes làmines primetes que es troben als dos laterals del cap. El motiu pel qual sempre estan obrint i tancant la boca és perquè aquesta agafa l'aigua i la porta fins al coll que és on estan situades les brànquies. Aquestes contenen capil·lars sanguinis que cedeixen el diòxid de carboni i reben l'oxigen dissolt en l'aigua. Al veure com respiren els peixos, deduïm que les brànquies només funcionen dins l'aigua ja que un peix s'ofega i mor si s'està molta estona fora de l'aigua. Tot i així, hem trobat una imatge on veiem que els peixos tenen orificis nassals però... per a què els serveixen? Poden olorar? Hem trobat la resposta en aquest article del diari ABC: ens explica que els peixos utilitzen els orificis nassals per olorar substàncies dissoltes en l'aigua. Per a fer-ho, disposen d'unes cèl·lules sensorials específiques i molt sensibles. Així doncs, els orificis nassals no s'utilitzen per respirar (com sí que ho fan els mamífers) sinó que els serveixen per olorar i d'aquesta manera trobar menjar, trobar parella o orientar-se.

• Circulació: els peixos, com la resta de vertebrats, disposen d'una xarxa circulatòria que inclou el cor, vasos sanguinis, venes i artèries. En el seu cas, però, la sang s'oxigena en malla de capilars de les brànquies ja que no tenen pulmons. A més a  més, un tret distintiu dels peixos és que no tenen el cor dividit en dues aurícules i ventricles.

• Expulsió dels aliments: com els altres vertebrats els peixos contenen un sistema extretor que permet conduir les deixalles produïdes per les cèl·lules fins l'exterior. Aquestes deixalles es solubilitzen amb l'aigua.

Relació

Mitjançant aquest funció, tots els éssers vius capten informació sobre els canvis produïts en el medi, els integren, formula respostes i així responen a aquestes variacions.

El peixos capten aquests canvis amb unes vibracions produïdes a l’aigua, aquestes vibracions són captades per un òrgan que es diu línia lateral. Està situada als dos costats de l’animal.

Reproducció

Des de la globalitat, podem classificar els peixos en tres patrons segons com es reprodueixin:

• Vivípars: quan la cria neix, està completament formada. En aquest grup la fertilització és totalment interna i, per tant, els mascles d'aquest grup tenen l'aleta ventral modificada en forma d'òrgan copulador (per transferir els espermatozous). La femella és l'encarregada de suplir les funcions vitals de la cría mentre la porta dins.

• Ovovivípars: aquests, que també requereixen fertilització interna, són aquells on els ous són retinguts per la mare i en supleix totes les funcions vitals menys la de nutrició que es realitza a partir de l'ou. En aquest grup, als mascles se'ls modifica l'aleta anal per introduïr els espermatozoides a la femella.

• Ovípars: és el grup que inclou la gran majoria de peixos. En aquest cas, la fertilització és externa, és a dir, els ous són expulsats a l'exterior i els espermatozous també (com bé podeu observar a la foto següent).

Finalment, voldríem fer un petit apunt explicant que hi ha algunes espècies de peixos que són hermafrodites. En trobem dos tipus: uns que canvien de sexe segons el rol que hagin d'adpotar en l'aparellament (hermafroditisme simultàni) i uns altres que en un inici tenen les característiques sexuals d'una femella i durant el seu procés d'evolució s'acaben transformant en mascles (hermafroditisme protogènic) o, viceversa, que comencen sent mascles i acaben sent femelles (hermafroditisme protàndric).